diumenge, 21 d’octubre de 2012

Curiositats geològiques


Fa uns dies, durant la jornada de portes obertes que desenvoluparen dins de la Setmana Europea de Custòdia  un dels centres de  les converses amb les persones que visitaren can Toni varen ser  les parets dels voltants de la casa. I no és estrany, ja que des del moment que visitarem la finca per primera vegada ens varen sorprendre aquestes parets i les pedres de les que estaven fetes.

Vista de les parets que envolten la casa

Són unes parets diferents a les que normalment podem trobar al camp eivissencs. Parets fetes amb lloses d'una pedra molt especial, la pedra galera. Aquesta pedra, és molt abundant als  voltants de la zona de Punta Galera a la que donen nom. 

I justament, uns dies desprès hem vist que l'amic Jaume de Ibizaexplora, te al seu portal de facebook una galeria d'imatges relacionada amb la geologia de can Toni i aquestes parets de pedra galera. Allí hem trobat una reproducció d'un mapa geològic realitzat per el gran Yves Rangheard (que no fa molt ens va visitar) durant les seves investigacions a l'illa d'Eivissa als anys 60 del segle XX, per a la seva Tesi doctoral, sobre el qual s'ha indicat la posició de Can Toni d'en Jaume Negre. 

MAPA GEOLÓGIC . 1.- Can Curuné. 2.- Can Toni.
Els jaciments de pedra galera al SE de la casa representats per "m1M".
Original de Yves Rangheard modificat per Ibizaexplora 

Al seu mapa geològic, Rangheard localitza afloraments de pedra galera a les muntanyes situades al sud de can Toni, però no al pujolet on es situa la casa pagesa, segurament per la seva escassa alçada. En realitat, com ens indicaven els propietaris de la finca, si que hi ha afloraments al pujolet, i d'aquí han sortit les lloses amb les quals s'han construït aquestes magnífiques i originals parets. 
 
Detall de la roca al cim del puig

La seva estructura, en lloses estratificades, és fruit del seu origen. La pedra galera és una calcarenita, una roca sedimentària formada al fons d'un mar o d'una llacuna, per acumulacions de grans de sorra i un material aglutinador. En el nostre cas, les pedres galeres eivissenques es formaren en el Miocè superior, fa entre 23 i 16 milions d'anys. En resum, tota una llisó de geologia a can Toni d'en Jaume Negre.

No podem finalitzar aquesta entrada sense recordar que tot el material recollit i catalogat per Yves Rangheard durant les seves investigacions geològiques va ser donat, per ell mateix, al Consell Insular d'Eivissa.  Aquest material va estar exposat al públic, fa poc més d'un any, a una magnífica exposició, però el seu destí hauria de ser el Museu d'Història natural de ses Pitiüses. La seua creació representaria una fita important per a les ciències naturals i la cultura insular. A dia d'avui, però, un somni.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada