Ja tenim les primeres caixes niu per a Can Toni

Com havíem anunciat en altres ocasions, un dels objectius del projecte del GEN a Can Toni és potenciar la biodiversitat de la finca. A més a més, amb bones pràctiques ambientals també podem alhora, controlar la presència de rosegadors i d'alguns ocells que en moments ben determinats poden perjudicar el fruit dels treballs agrícoles. Per això, hem dissenyat i construït diferents tipus de caixes niu. La forma, volum, i sobretot la mida del forat d'entrada, fa que cada tipus de caixa sigui més atractiva per a una espècie en concret.

Caixes niu per a xoriguer, olibassa, mussol i puput

Entre les que estan programades a can Toni per a aquesta classe de contros hi figuren les de xoriguer i les d’olibassa. En aquest darrer cas, l'objectiu és a més de donar facilitats perquè torni a la zona (tenim proves de la seva presència a la finca fa alguns anys, però ha descomparegut), aconseguir controlar els rossegadors sense l'ús de rodenticides. 

Xoriguer en vol estacionari. 
Foto: Andreas Trepte (www.photo-natur.de)
 disponible a wikimedia commons

Gràcies a la feina d'un voluntari (gràcies Pepe) ja tenim les primeres caixes niu. Ara, durant les properes setmanes toca penjar-les. En col·locarem dues per a xoriguer (de dos dissenys diferents), una per a olibassa, una per a mussol i una per a puput. 

La difícil situació del camp eivissenc

Camps d'ordi, al fons la trilladora i el puig amb la casa pagesa

No diem res de nou al afirmar que el camp viu una situació d’extrema necessitat. A l’escassa ma d’obra existent cal afegir la dificultat d’obtenir maquinària especialitzada. Això últim ho hem pogut comprovar personalment, i es que han set necessaris dos mesos de recerca fins aconseguir una trilladora per segar i separar el cereal a Can Toni d’en Jaume Negre. 

Treballs de recol·lecció del blat

Finalment, però, hem pogut obtenir la collita, escassa, si, però molt gratificant. Esperam que la propera temporada podrem millorar-la. De fet, per aconseguir major facilitats per aconseguir la maquinària necessària s’han emprés ja contactes amb les finques veïnes. Tal vegada així, si s’incorporen més finques a la sembra del cereal, serà més fàcil aconseguir-la. 

Espigues de blat i d'ordi

En definitiva, i com hem dit abans, poca cosa hem pogut recollir. La civada, en no poder collir-la a temps, ha caigut a terra i les formigues han fet una bona festa. El blat xeixa no ha anat com esperàvem, i ha set aliment preferent per a tudons i altres animals de gra; i pel que fa a l’ordi pagès, la situació ha set lleugerament millor. En resum: s’han collit 5 sacs d’ordi i 3,5 sacs de blat. Per una primera vegada no està mal, però ens hauria fet il·lusió poder iniciar la venda de producció pròpia amb cereals autòctons. De fet han set molts els coneguts que ens han demanat gra per alimentar l’aviram, i no els hem pogut atendre. En una propera ocasió ho farem possible. 

Camps de blat segats